La SCT: breu història
En els darrers anys de la dècada dels vuitanta i durant tota la dècada dels noranta, el paper de Catalunya pel que fa al trasplantament va adquirir una gran fermesa, tant dintre com fora de les nostres fronteres.
La creació de la Societat Catalana de Trasplantament i de la Fundació Catalana de Trasplantament va donar entitat corporativa a un grup de professionals que portaven anys treballant amb el mateix objectiu i que van proporcionar eines per donar a conèixer aquesta activitat científica i promocionar el trasplantament i la donació d’òrgans.
La Societat Catalana de Trasplantament (SCT) va ser fundada com una secció de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears l’any 1984, per iniciativa dels Drs. Antonio Caralps i Josep Mª Grinyó, pertanyents al Servei de Nefrologia de l’Hospital de Bellvitge.
Ambdós van comptar amb el suport incondicional del Dr. Jeroni Alsina, que dirigia aleshores el Servei, i d’un grup de trasplantòlegs d’altres centres, que van acollir el projecte amb molta força.
L’objectiu era crear una societat que agrupés tots els professionals interessats en el trasplantament d’òrgans i teixits de Catalunya i ser-ne la seva veu, per promoure el desenvolupament d’activitats científiques i acadèmiques relacionades amb el trasplantament, fomentar la col·laboració amb altres societats estatals i internacionals i assessorar els organismes públics i societats privades en matèria de trasplantament.
El primer president de la SCT va ser el Dr. Caralps. A la Junta Directiva l’acompanyaven Josep Mª Grinyó (secretari), Albert Brulles, Carles Margarit i Jaume Martorell. A finals dels vuitanta, el va succeir al capdavant de la SCT el Dr. Jeroni Alsina, que era també vicepresident de la Sociedad Española de Nefrología, la qual cosa va facilitar les relacions entre els trasplantòlegs catalans i la resta de l’Estat Espanyol.
El primer Congrés es va celebrar al 1985 amb participació estrangera, com els Drs. Kreis i Opelz, i va ser un gran èxit que va consolidar la Societat. Des de 1991 fins a la actualitat, el congrés es celebra amb periodicitat biennal.
PATROCINADORS OR
