EXPOSICIÓ CIÈNCIA I VIDA - VIDA I CIÈNCIA
13-18 desembre 2011
Arts Santa Mònica
Exposició
Els que esperen
200x180
Tríptic de l'exposició
“Ciència i vida- Vida i ciència” Maria Ramirez Meca
L’arbre és una imatge única i poderosa, s’hi connecten les profunditats, la superfície i les altures. S’hi uneixen també la terra, l’aigua, l’aire i el foc. Un arbre expressa a més la connexió sempre vertical entre el que hi ha dins i el que hi ha a l’exterior.
Els arbres de María són igualment essencials i forts, com l’arbre –ronyó que presideix moltes d’aquestes obres, amb gran energia i força visual.
El ronyó es converteix en focus principal catalitzador de la vida. És l’òrgan que va passant del vermell -sang del conflicte al blanc –llum de l’equilibri i de la solució que, de mica en mica, es va visualitzant i que es va pressentint cada vegada més propera: un arbre gran que s’omple de fulles, de mirades, de llum, de calor, d’unió.
El camí que ens porta del conflicte a l’equilibre és sempre un procés llarg i difícil, que només és possible recórrer travessant la por, transcendint-la i convertint-la en alguna cosa nova i sòlida, en una energia dinàmica i alhora assossegada com la que es percep d’aquestes obres.
No fa gaire vaig experimentar el que anomenen la “teràpia de l’arbre”, que consisteix a abraçar el tronc d’un arbre gran durant una bona estona per rebre la seva fortalesa i harmonia: és el mateix que sento en veure aquestes obres.
Ana Moina Villamayor. Historiadora de l’Art
Obra completa
En silenci |
Vulnerabilitat |
Incredulitat |
Petrificació |
La ciència i la vida |
Patiment acompanyat |
Solitud acompanyada |
|
Desig desesperat |
Sense aturar-se |
Saturació |
Somnis necessaris |
Viure de peu |
Una altra oportunitat |
NMR-Renéixer |
|
Amb altra mirada |
Dia a dia |
“Ciència i Vida - Vida i Ciència” M.R.Meca
L’exposició Ciència i Vida - Vida i Ciència (2008-2011) pretén sensibilitzar-nos envers els trasplantaments d’òrgans i teixits.
El projecte, composat per 17 obres, té l’arbre com a fil conductor i vol simbolitzar la necessitat de compatibilitzar els sentiments i la part més animal de l’ésser humà (arbre de la vida) amb la raó i el mètode (arbre de la ciència). Només l’equilibri entre aquests dos aspectes pot garantir la nostra subsistència.
El projecte recull la feina iniciada ara fa tres anys quan van diagnosticar a l’autora una insuficiència renal crònica en fase terminal. A partir d’aquest moment va conèixer la malaltia, d’altres persones que la pateixen i la lluita diària que comporta intentar mantenir una certa qualitat de vida.
Mitjançant aquest projecte, l’autora intenta canalitzar i transmetre sensacions i expectatives de qualitat de vida, tot seguint el procés evolutiu que viuen i senten la majoria de les persones que pateixen una malaltia crònica que pot arribar a ser terminal.
Les obres estan fetes amb tècnica mixta, combinant diferents materials, entre ells material sanitari, per tal de transmetre les vivències que l’artista volia comunicar: vulnerabilitat, incertesa i por.... en determinats moments, especialment a l’inici, somnis, llum... i esperança posteriorment.
Aquesta exposició forma part d’una sèrie d’accions sota l’objectiu comú de sensibilitzar a les persones de la importància de la donació d’òrgans i teixits.